Lourdes *
Culture and Entertainment
Exposición "Maya DEREN, Una cadencia de imagenes"
El MUSEU ETNOLÒGIC I DE LES CULTURES DEL MÓN (Sede C/Montcada) prorroga hasta el 28 de septembre la exposición temporal de Maya Deren i su obra. Definida como cineasta, escritora, poeta, bailarina i etnóloga/antropóloga (viajó a Haití entre 1947 y 1955), Maya Deren es, en esencia, una de las cineastas de vanguardia más importantes, figura clave del cine experimental del siglo XX. Entrada GRATUITA
***Luego iremos a hacer un vermutillo🍴 (a quien le apetezca) 🍻
~~~~
Els molt diversos qualificatius que se li han atorgat a Deren permeten travessar la seva obra i al·ludir de manera subtil a aquesta mirada, a aquests signes, moviments, danses i símbols propis que la fan singular i la connecten tota.
No extensa en filmografia (sis projectes acabats, i alguns més inconclusos), la seva obra –de caràcter experimental, especulativa, intuïtiva, poètica, simbòlica, visual i, en aparença, inacabada– està formada per diferents fragments entrellaçats, que no són sinó
inclinacions obstinades, repetides, però prou significatives, per acabar formant un tot unitari. És a dir: una imatge que esdevé una altra, de la mateixa manera que un concepte esdevé un altre, embastats per la càmera, o pel llenguatge escrit. Un desplegament perenne d’imatges i de textos. Sens dubte, una cadència inesgotable.
La mostra, que no es fonamenta en un recorregut cronològic ni té caràcter biogràfic, presenta una disposició «poètica», també envolupant, i profundament visual, que indueix al moviment coreogràfic i que condueix fins a l’espai final: el dedicat al seu projecte sobre Haití.
L’exposició transita, doncs, pels seus sis films acabats i també per alguns dels seus projectes inconclusos, que s’exposen en format audiovisual en alguns casos o mitjançant una selecció de fotogrames fixos en uns altres. A l’espai final, que té forma d’«arxiu», irromp el text escrit. S’hi desplega una seqüència d’imatges i de textos, sí, però també una cadència de veus que acompanyen la de Deren: les d’Alejo Carpentier o Edwidge Danticat.
***Luego iremos a hacer un vermutillo🍴 (a quien le apetezca) 🍻
~~~~
Els molt diversos qualificatius que se li han atorgat a Deren permeten travessar la seva obra i al·ludir de manera subtil a aquesta mirada, a aquests signes, moviments, danses i símbols propis que la fan singular i la connecten tota.
No extensa en filmografia (sis projectes acabats, i alguns més inconclusos), la seva obra –de caràcter experimental, especulativa, intuïtiva, poètica, simbòlica, visual i, en aparença, inacabada– està formada per diferents fragments entrellaçats, que no són sinó
inclinacions obstinades, repetides, però prou significatives, per acabar formant un tot unitari. És a dir: una imatge que esdevé una altra, de la mateixa manera que un concepte esdevé un altre, embastats per la càmera, o pel llenguatge escrit. Un desplegament perenne d’imatges i de textos. Sens dubte, una cadència inesgotable.
La mostra, que no es fonamenta en un recorregut cronològic ni té caràcter biogràfic, presenta una disposició «poètica», també envolupant, i profundament visual, que indueix al moviment coreogràfic i que condueix fins a l’espai final: el dedicat al seu projecte sobre Haití.
L’exposició transita, doncs, pels seus sis films acabats i també per alguns dels seus projectes inconclusos, que s’exposen en format audiovisual en alguns casos o mitjançant una selecció de fotogrames fixos en uns altres. A l’espai final, que té forma d’«arxiu», irromp el text escrit. S’hi desplega una seqüència d’imatges i de textos, sí, però també una cadència de veus que acompanyen la de Deren: les d’Alejo Carpentier o Edwidge Danticat.
